En aquesta carpeta hi trobareu una breu introducció al món dels ibers i una sèrie d’enllaços que hem trobat interessants
ELS IBERS A CATALUNYA
1. Qui eren?
Els ibers eren les persones que vivien a les terres de la costa mediterrània de la Península Ibèrica, és a dir el territori que actualment ocupa Catalunya, Espanya i Portugal. De fet per això s’anomena Península Ibèrica, encara que ja heu vist que tan sols ocupaven la costa. El nom de ibers el van posar el grecs
2. Quan van viure?
La cultura ibèrica es va donar fa uns 2000 o 3000 anys .
3. COm eren ? : La cultura Ibèrica
Els habitants prehistòrics eren nòmades, però els ibers ja vivien de l’agricultura i ramaderia i en ser sedentaris feien les cases de pedra i fang perquè vivien sempre al mateix lloc .Vivien en famílies formant un poblat. Van ser la primera cultura a la Península Ibérica que va viure en poblats i cases de pedra i tàpia, perquè eren una cultura agrícola – sedentària.
4. Roba
Les dones vestien túniques llargues de lli o llana decorades amb sanefes pintades. I anaven guarnides amb diverses joies com per exemple arracades, braçalets … Anaven descalces o amb sandàlies de cuir . Els homes anaven vestits amb túniques curtes o llargues amb sanefes pintades. Calçaven amb botes o sandàlies de cuir o espart. I també portaven braçalets, penjolls … Els guerrers portaven túnica curta, casc de ferro, escut i armes com llança i espasa. L’esperança de vida era per a les dones uns 25 – 30 anys i per alls homes uns 30 – 40 anys.
5. Escriptura
Al principi no tenien escriptura. Fa uns 2500 anys, van incorporar signes dels fenicis i dels grecs i van construir un vocabulari. La seva escriptura es basava en signes alfabètics i sil·làbics. Però no sabem llegir-la. No coneixien el paper i escrivien damunt de làmines de plom, de ceràmica o de cuir. Els escribes eren els encarregats d’escriure i de fer les monedes.
6. Tribus
Els ibers estaven formats per tribus, i cada tribu ocupava un territori. Catalunya estava ocupada per tribus. Les 7 tribus més importants eren: indigets, ausetans, ilergets, lacetans, laietans, cossetans i ilercavons. Cada tribu estava distribuïda pel seu territori en poblats. A Catalunya es calcula que hi havien uns 1000 poblats ibers.
7. Poblats
Normalment hi havia un poblat principal emmurallat i torres de vigilància i defensa en els límits del seu territori. La necròpolis es situava a prop del poblat principal i hi havia distribuït pel territori nuclis més petits i granges dels treballadors del camp.
Aprofitaven les zones planes per a l’agricultura i la ramaderia i les zones de bosc per aprofitament forestal: fusta i carbó vegetal. Si el poblat era prop del mar pescaven i a les capçaleres dels rius tenien embarcadors pel comerç marítim amb altres poblats ibèrics o amb el grecs, fenicis i púnics.
Preferentment triaven turons i llocs elevats per defensar-se millor i també construïen muralles i fossars de defensa.
Com que els poblats eren petits, les cases també eren petites i els carrers eren molt estrets. Feien servir els carrers de claveguera. Les cases eren de pedra i de toves de fang i els sostres eren de canyes cobertes d’argila. La majoria eren d’una sola planta i una sola habitació, que servia per viure i per magatzem, però també n’hi havia de més d’una habitació per a les famílies més importants del poblat, fins i tot podien tenir dues plantes.
8. Sitges
El gra el guardaven en sitges, que eren unes construccions excavades a terra, amb una obertura petita que quan estaven plenes de gra es tapava amb una pedra o ceràmica. Perquè el gra es conservés cremaven palla per a consumir tot l’oxigen possible i les segellaven amb fang. El gra es conserva dins de la sitja, una vegada aquesta ha estat segellada, entre els 5 i els 15 º al llarg de tot l’any i. pot durar en bon estat més d’un any i mig. Quan ja no la feien servir la omplien amb deixalles o en alguns casos per dipositari ofrenes.
Els ibers s’alimentaven de cereals (ordi, blat), llegums (llenties, faves), vinya, carn (cabres, bous, xais i porcs), caça (cérvols, cavalls, porcs senglars, conills, cargols), begudes ( cervesa i aigua), llet i formatges.
9. Economia
Per treballar els camps feien servir eines de ferro. També coneixien l’arada per llaurar els camps que era tirada per animals. De la ramaderia també obtenien productes secundaris (llana, llet), derivats (formatge) .
Sabien teixir. El teixits podien ser de llana o de lli i una vegada teixit podien representar-hi sanefes de colors. També feien servir cuir, especialment per fer vestir pels soldats i espart
La producció de ceràmica era una activitat molt important. Permetia fer recipients, vaixelles i àmfores. Les primeres ceràmiques van ser fetes a ma, més endavant van introduir el torn. Les pintaven normalment de colors blanc i vermell sanefes i figures de persones, animals o plantes. Les coïen en forns.
El metall que feien servi els ibers era el bronze, però en entrar en contacte amb els grecs i els fenicis van aprendre a fer servir el ferro, que era un metall més difícil de treballar però més resistent per fer eines, armes…
Donaven molta importància a l’orfebreria i les joies. Feien servi el bronze, la plata i l’or. S’han trobat vaixelles, figures humanes i d’animals i joies (braçalets, penjolls, anells, diademes…
Els ibers van mantenir un comerç molt important amb altres poblats ibers i amb els grecs, fenicis i púnics, i més tard amb els romans. Exportaven cereals i metalls i importaven ceràmica, teixits, objectes fabricats, oli i vi.
Per realitzar el comerç va ser molt important la fabricació d’àmfores. Les àmfores eren els recipients que permetien transportar cereals i líquids sense que es fessin malbé. Cada poble feia les àmfores d’una forma diferent. El comerç amb altres pobles es feia amb vaixells per mar.
10. Creences
Eren politeistes, que vol dir que creien en molts deus. Tenien santuaris i coves – santuari a la muntanya. També algunes cases feien funció de temples .
Enterraven els seus morts a les necròpolis que estaven situades a l’entorn del poblat principal. – Quan el personatge era molt important a la seva tomba es construïa una escultura en que s’hi representaven animals.
11. El Ritual de l’enterrament
No enterraven tothom de la mateixa manera. A les necròpolis i enterraven a les persones més importants i el ritual consistia en reunir els membres del grup al voltant del mort. El traslladaven en un carro fins a la necròpolis, feien un forat a terra, l’ omplien de llenya i a sobre hi posaven el cos i el cremaven. Els ossos que no es cremaven els purificaven per segona vegada a la seva vida rentant-los (la primera era quan naixien). S’embolicaven en roba i es posaven dins d’una urna cinerària. Finalment es feia un banquet funerari entre els parents i es bevien líquids cars (normalment vi) com a símbol d’estatus. A la tomba es posava: l’urna funerària, urnes amb menjar, ofrenes i aixovar. Els nadons morts de famílies importants eren enterrats a l’interior de la seva casa.
12. Les monedes
A l’època dels ibers comença a introduir-se la moneda. La van introduir els grecs quan van començar a comerciar amb els ibers. Les monedes són unes petites peces de metall que tenen gravats uns dibuixos a cada cara, podien ser de bronze i de plata. A la zona de Catalunya hi va haver tres poblats que van encunyar monedes: Untikesken (Empúries), Kesse (Tarragona) i Iltirta (Lleida). Les monedes servien per pagar els productes que es compraven i per pagar els soldats que feien les guerres.
13. Fi de la cultura ibèrica
Els romans van envair Catalunya i la resta de la Península Ibèrica aproximadament fa uns 2200 anys. (La invasió de la Península Ibèrica correspon al final de les Guerres Púniques que van mantenir els Romans amb els Cartaginesos i que van guanyar els romans).- Els ibers no volien ser dominats pels romans i van fer guerres, però van guanyar els romans. Els ibers es van veure obligats a acceptar la cultura romana (ROMANITZACIÓ). Que va durar uns 200 anys. Durant aquest temps van haver de canviar la seva forma de vida i va desaparèixer la cultura ibèrica.
Alguns poblats es van convertir en ciutats romanes : Tarragona (Tarraco), Barcelona (Barcino). Lleida (Ilerda), …- Altres poblats van ser abandonats: Ullastret, Calafell, Arbeca, …Els poblats abandonats són els que ara es troben més conservats perquè no s’hi va construir res a sobre. Van caure a terra les cases, i s’ha conservat els fonaments de les cases i el que hi havia construït a terra, com les sitges.
Al nostre poble, La Torre de Claramunt, conservem un important jaciment de sitges ibèriques al Pla de Camaró. Ara tan sols ens falta localitzar el poblat , que no deu trobar-se massa lluny.
ALGUNES ADRECES D’INTERÈS:
xtec.es/crp-anoia/anoiaguapa/latorre/titol3.htm
ca.wikipedia.org/wiki/Camp_de_sitges
coneixercatalunya.blogspot.com/…/les-sitges–iberiques-de-la-torre-de…
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/05/les-sitges-iberiques-de-la-torre-de.html
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGPC/Documents/Documents2008/qnem5953.pdf
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGPC/Documents/Documents2008/
